L’estació meteorològica del Parc Natural Cadí Moixeró, gestionada per MeteoCadí, està emplaçada en un punt culminal del Cadí oriental (sector Tancalaporta), a 2.440 m. L’ estació, instal·lada aquesta primavera, ha seguit minut a minut l’evolució de les diverses variables meteorològiques al llarg de l’estiu.
Aquest ha estat el primer estiu d’aquesta estació, una Davis Vantage Vue. A Meteocadí, però, disposem de dades procedents d’una estació meteorològica precedent des de finals de l’any 2019.
Nombrosos pics de calor i una onada de calor
A l’altura a la qual se situa l’estació es solen detectar nítidament tant les entrades d’aire càlid com les d’aire fred, sovint de forma molt més clara que al fons de les valls.
La gràfica inferior, on s’hi ha representat l’evolució de la temperatura màxima i mínima des de principis de juny, reflecteix molt bé tant els diversos pics de calor (episodis breus de temperatures extremes), com les onades de calor (situacions de temperatures anormalment altes que s’allarguen com a mínim durant tres dies).
Observant la gràfica veiem perfectament els següents episodis:
- Pic de calor de Sant Joan, amb una màxima de 19,4 ºC el dia 25 de juny.
- Pic de calor (possible onada de calor en aquest punt) dels dies 9 i 11 de juliol, amb registres màxims de 21,9ºC (dia 9), 21,2 (dia 10) i 23,9ºC (dia 11).
- Pic de calor del dia 18 de juliol. Valor rècord de l’estació de 25,8 ºC. Aquest registre que va superar l’antic màxim absolut de 24,8ºC, registrat en una de les onades de calor més importants del present segle, la del 14 d’agost del 2021.
- Pic de calor del 9 d’agost, 25,3ºC.
- Onada de calor del 18 al 25 d’agost, amb diversos màxims, el més notable els 23,9ºC del 24 d’agost.
D’altra banda, també es fa clarament visible la brusca baixada de temperatura de finals d’agost, amb un valor mínim de 0,3ºC el dia 27 d’agost. Jornada de pluja, vent i fins i tot alguns flocs de neu als cims del Cadí.
Poca precipitació al Cadí durant els mesos de juliol i d’agost
El juny, tal com va passar a la vall, va ser un mes molt plujós. A Bagà van recollir fins a 173 litres per metre quadrat (Bagà centre). En aquest punt del Cadí el pluviòmetre va sumar 169,4 litres per metre quadrat, tot i que convé tenir present que una zona tan exposada -on el vent acostuma a bufar amb intensitat en molts moments de precipitació-, el registre real probablement va ser superior.
L’aixeta es va tancar malauradament a partir del juliol, un fet poc habitual ja que l’estiu és l’estació més plujosa de tot l’any al Pirineu gràcies a les tempestes de tarda.
El juliol va finalitzar amb un balanç de 62,6 litres per metre quadrat, 31,6 dels quals es van recollir només en un dia (27 juliol). L’agost encara va ser més sec i la pluja es va concentrar a finals de mes. En total van acumular 44,5 litres per metre quadrat.
El sumatori de precipitació de tot l’estiu (JJA) va ser de 276,4 litres, un valor relativament enganyós pel fet que la pluja va caure de forma molt irregular i concentrada majoritàriament al juny. El registre va ser similar al de l’estació de la vall (Bagà nord), on van sumar 244 litres en el mateix període.
Ratxes de vent pròximes als 150 km/h
El 18 de juny l’anemòmetre de l’estació del Cadí va mesurar una ratxa de vent de garbí de 101 km/h.
El 27 de juliol, durant el pas d’una intensa tempesta elèctrica, l’anemòmetre de l’estació va registrar un cop de vent de l’oest de fins a 144,7 km/h a les 22.30 h (veure gràfica inferior). A la mateixa hora el refugi de Rebost (1640 m) va anotar un cop màxim de 92 km/h.
De l’agost cal destacar una ratxa màxima de 118 km/h de garbí el dia 26.
La direcció del vent predominant al juny va ser de migjorn (sud), al juliol de l’oest-sud-oest (garbí-ponent), i a l’agost del sud-oest (garbí).
El predomini de vent de component sud i sud-oest és reflex del domini d’una situació sinòptica en omega, es a dir, la presència freqüent d’una dorsal anticiclònica damunt de Catalunya que afavoria l’arribada freqüent d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica.