Els tornados són unes de les manifestacions més impressionants de la naturalesa. Es tracta de columnes d’aire giratòries que es formen a partir de tempestes intenses i que poden assolir velocitats de centenars de quilòmetres per hora. Els tornados són relativament poc freqüents a casa nostra (sobretot els intensos), però en altres parts del món, com els Estats Units, són una gran amenaça en els llocs òptims per a la seva formació. Vols saber més sobre ells? En aquest article, t’expliquem què són els tornados, com s’originen i com s’estudien.
Els tornados són el resultat d’una combinació de factors meteorològics que afavoreixen la formació d’un vòrtex d’aire en rotació. Aquests factors són:
- Un corrent ascendent d’aire calent i humit que s’eleva des de la superfície terrestre.
- Un corrent descendent d’aire fred i sec que prové de les capes altes de l’atmosfera.
- Una diferència de pressió entre el centre i l’exterior del vòrtex, que fa que l’aire giri més ràpid.
- Una diferència de velocitat i direcció entre les capes d’aire, que fa que el vòrtex s’inclini i s’estiri.
Supercèl·lules: Les tempestes que generen els tornados
Els tornados solen originar-se a partir d’un tipus especial de tempestes elèctriques anomenades supercèl·lules. Aquestes tempestes es caracteritzen per tenir una estructura molt organitzada, amb un corrent ascendent persistent i un corrent descendent rotatori. Les supercèl·lules poden assolir alçades de fins a 15 km i produir vents molt forts i calamarsa de gran mida.
El mesocicló: El cor del tornado
Quan les condicions són favorables, l’aire que gira en el corrent descendent de la supercèl·lula pot formar un tub vertical anomenat mesocicló. Aquest tub és el nucli del tornado, ja que és el responsable de connectar la base del núvol amb el terra. El mesocicló pot tenir un diàmetre de diversos quilòmetres i una velocitat de rotació de centenars de km/h.
L’anatomia del tornado
Des del Naixement fins a la Mort Si el mesocicló entra en contacte amb una capa d’aire humit prop del terra, pot crear un embut visible de núvols i pols anomenat tornado. El tornado pot tenir diferents formes, mides i colors, depenent de la quantitat i el tipus de material que arrossegui. La velocitat del vent en el tornado pot variar des d’uns pocs km/h fins a més de 400 km/h, segons l’escala Fujita-Pearson, que classifica els tornados segons la seva intensitat.
Els tornados no duren per sempre
Tard o d’hora es dissipen quan les condicions meteorològiques canvien o quan l’aire humit s’esgota. En aquest moment, el mesocicló s’afluixa i el tornado es desvaneix.
Com s’estudien els tornados
Els tornados són fenòmens naturals fascinants, però també molt complexos. Per això, els científics continuen investigant sobre ells per comprendre millor com es formen, com evolucionen i com predir-los. Per això, utilitzen diferents mètodes i eines, com:
- Els radars Doppler, que permeten mesurar la velocitat i la direcció del vent en les tempestes.
- Els satèl·lits meteorològics, que proporcionen imatges i informació sobre els núvols i les precipitacions.
- Les sondes meteorològiques, que registren dades sobre la temperatura, la pressió i la humitat en diferents alçades.
- Els caçadors de tempestes, que són persones que persegueixen els tornados per observar-los i fotografiar-los.