Com es fan les previsions estacionals i climàtiques?

Les previsions estacionals i climàtiques són aquelles que intenten anticipar l’evolució del temps atmosfèric a escala de mesos o anys.

crea una imatge que representi aixo: Com es fan les previsions estacionals i climàtiques?
crea una imatge que representi aixo: Com es fan les previsions estacionals i climàtiques?

Les previsions estacionals i climàtiques són aquelles que intenten anticipar l’evolució del temps atmosfèric a escala de mesos o anys. A diferència de les previsions a curt termini, que es basen en la resolució de les equacions físiques que regeixen l’atmosfera, les previsions a llarg termini depenen de factors com els patrons de circulació oceànica, els cicles solars o els fenòmens de variabilitat natural com El Niño o La Niña. En aquest article us explicarem els principals mètodes i fonts de previsions estacionals i climàtiques que hi ha, així com la seva fiabilitat i utilitat.

Què són les previsions estacionals i climàtiques?


Les previsions estacionals són aquelles que es fan per a un període de temps que va des d’un mes fins a un any. El seu objectiu és estimar les anomalies o desviacions respecte a la mitjana climàtica de variables com la temperatura, la precipitació o el vent. Per exemple, una previsió estacional pot indicar si l’hivern serà més fred o més càlid del normal, o si la primavera serà més seca o més humida del que tocaria.

Les previsions climàtiques són aquelles que es fan per a un període de temps que va des d’un any fins a diverses dècades. El seu objectiu és estimar les tendències o canvis en el clima mitjà d’una regió o del planeta sencer. Per exemple, una previsió climàtica pot indicar si el segle XXI serà més càlid o més fred que el segle XX, o si les pluges augmentaran o disminuiran en una zona determinada.

Com es fan les previsions estacionals i climàtiques?


Per fer les previsions estacionals i climàtiques, s’utilitzen models numèrics que simulen el comportament de l’atmosfera, els oceans, la criosfera i la biosfera. Aquests models s’alimenten de dades observades i de projeccions de futurs escenaris d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Els models són capaços de reproduir els principals mecanismes físics que influeixen en el clima, com ara les corrents marines, els vents alisis o els fenòmens El Niño i La Niña.

No obstant això, els models també tenen les seves limitacions i incerteses. Per una banda, els models no poden captar tots els detalls ni tota la complexitat del sistema climàtic, ja que han de simplificar algunes equacions i processos. Per altra banda, els models no poden predir amb exactitud el comportament caòtic i aleatori de l’atmosfera, ja que depèn de condicions inicials que no es poden mesurar amb precisió. A més, els models tampoc no poden anticipar amb certesa quines seran les emissions futures de gasos d’efecte hivernacle, ja que depenen de decisions polítiques i socioeconòmiques.

Per aquest motiu, les previsions estacionals i climàtiques no són deterministes, sinó probabilístiques. Això vol dir que no donen un únic resultat, sinó un rang de possibles resultats amb una probabilitat associada. Per exemple, una previsió estacional pot dir que hi ha un 60% de probabilitat que l’hivern sigui més càlid del normal, un 20% que sigui normal i un 20% que sigui més fred del normal. Així doncs, les previsions estacionals i climàtiques no s’han d’interpretar com a certeses, sinó com a tendències o escenaris possibles.

Deixa el primer comentari